Una amiga ahir em comentava “molt interessant la teva formació que proposes….de fet però jo no tinc problemes per dialogar ja que sóc molt parlanxina!”.

I és que a la paraula Diàleg se li han donat múltiples accepcions. Dialogar com a sinònim de parlar, de conversar o comunicar. Pensant-ho així, tots en sabem de dialogar. De fet ens trobem en la Societat de la Informació. A tot arreu hi ha informació que ens arriba de mil formes. Internet, radio, televisió, twitter, facebook….i qui més qui menys hi diu la seva. Parlem, comuniquem, informem,….però realment, escoltem?

Enmig del batibull de veus, notícies, vídeos i imatges. Tenim temps d’escoltar-nos?
Immersos en un monòleg col·lectiu ens perdem la incandescència de la comunicació real entre persones.

L’Art de Dialogar fa referència a aquesta incandescència. Crear un espai de diàleg és crear un espai de possibilitat. D’escolta generosa. Escolta generosa. També és un lloc on ens comuniquem des de la nostra autenticitat. Al mateix temps, ens permetem des-identificar-nos de les nostres creences, i així adonar-nos, que nosaltres no som els nostres punts de vista. Al fer-ho transcendim el nostre ego per fer aflorar la intel·ligència col·lectiva.

El Diàleg com a pràctica no ens és estranya. La portem als nostres gens. Generacions i generacions l’han utilitzada. Ara és moment de recordar-la i posar-la de nou en pràctica.

L’Art de Dialogar, Reus, 29 de maig, 5 de juny, 12 de juny, 26 de juny i 3 de juliol de 2012. Programa.

Durant un matí sencer, i a través del diàleg es va posar en comú una visió sobre la societat de futur que volem i com arribar-hi.

Aquest és un testimoni gràfic de la riquesa del diàleg, de la mà de l’il·lustradora gràfica i amiga Carlotta Cataldi:

Propers Diàlegs Globals:
-­ Reus: 7 de juny de 2012
-­ Madrid: 28 de setembre de 2012
-­ Barcelona: 15 de novembre de 2012

podeu descarregar el programa aquí.

Diversos factors han confluit per la consolidació de la iniciativa Diàlegs Globals per la Sostenibilitat:

- Ganes d’impulsar el moviment associatiu The Natural Step
- Vincular el Desenvolupament d’Organitzacions amb la Sostenibilitat a través de jornades co-organitzades a través de dues associacions a les que pertanyo The Natural Step i SoL
- La coneixença i sincronicitat amb un moviment de diàlegs globals per la sostenibilitat, compartint visió i metodologia, unint esforços per influir a Rio + 20, de la mà de l’Stanley Nyoni de TNS Suissa
- Conexió personal amb persones amb ganes de fer camí junts impulsant la sostenibilitat, com la Carlotta Cataldi, el Sergi Rovira i la Kathy Raleigh

El resultat de tot això és que ja tenim lloc i data pel proper Diàleg Global per la Sostenibilitat a Barcelona: serà el proper dimecres 18 d’Abril de 9:00 a 14:00 hores a Torre Jussana – comptant amb al suport de l’Ajuntament de Barcelona per acollir l’acte.

Durant el mateix, a través de metodologies de l’Art of Hosting, visionarem la societat sostenible que tots desitgem, generant idees i energia per posar-la en pràctica.
Si encara no ho heu fet, podeu inscriure’us a dialogosglobalessostenibilidad@gmail.com

Descarregar el fulletó aquí.

Els propers diàlegs tindran lloc a Reus (7 de juny), Madrid (28 de setembre) i de nou a Barcelona post-Rio+20 (15 de novembre).

Una altra equiparació que es fa sovint és que un bon diàleg, equival a un debat. Però dialogar és essencialment diferent a debatre. L’arrel dels termes ho expressa clarament. Debat, prové del llatí debattuere, battuere significant batre, colpejar, i d’aquí el sentit de lluita i guanyadors/perdedors en un debat. En canvi, dialogar prové del grec -dia, a través – logos, paraula o significat. Per tant diàleg es refereix fluir “a través de les paraules, dels significats”. Per això, i tal com expressa elegantment J.Galtung, dialogar és iniciar un camí junts per arribar a un punt on ni tu ni jo coneixem.

És ben sabut que el pensament és el pas previ a l’acció. I el diàleg, entès com a l’art de pensar col·lectivament és el pas previ a l’acció personal i col·lectiva, aquesta que tans mals de cap ens porta avui. Però què necessitaríem si volguéssim potenciar l’art del diàleg?

Pràctiques bàsiques en l’art de dialogar
W.Isaacs del MIT Dialogue project en detalla quatre, que més enllà de tractar-se d’accions pròpiament es podria dir que fan més referència a actituds.

EXPRESSAR. La capacitat de parlar des del centre profund del nostre ésser. És parlar amb intencionalitat i autenticitat. Per fer-ho cal estar disposat a mostrar-se vulnerable.

L’antítesi d’expressar és parlar per parlar. Són les tertúlies on tot s’hi val. És el ser políticament correcte o fer d’advocat del diable. És el parlar i viure des d’una cuirassa i no arriscar-se a dir el que un “sent” o “creu” per por a les conseqüències.

ESCOLTAR. Escoltar microscòpicament. Escoltar com si el que diuen els altres fos dintre nostre. Escoltar als altres i a nosaltres mateixos. Nancy Kline parla d’escoltar per encendre. Podem imaginar-nos una forma d’escoltar, tant concentrada, tan generosa que al fer-ho, el pensament i intel·ligència de l’altre s’encenen?

El contrari d’escoltar és per suposat interrompre. És pensar en el que un vol dir abans que l’altre acabi. És escoltar des d’una postura de “ja ho sé tot i res pot sorprendre’m”. És no preguntar per assegurar que hem entès bé a l’altre. És etiquetar a les persones com si fossin contenidors de pensament estancs i no misteris a ser descoberts.

SUSPENDRE. Agafar distància sobre allò que es dóna per suposat. Sobre els nostres propis judicis i els dels altres. Suspendre té la natura d’aturar el flux de pensaments per observar el que succeeix. I si el que crec, resulta que no fos cert? Suspendre el judici, no vol dir no jutjar. Té a veure en observar els nostres judicis, ésser-ne conscients i al fer-ho des-identificar-nos dels mateixos.

La manca de suspensió de judicis, de formes de pensar, d’observació, fa que sovint ens encallem en el debat. A pensar que jo sóc el que penso. I això ens porta a la polarització de postures, al tu guanyes jo perdo. Quan en realitat, actuant així tots hi perdem.

RESPECTAR. Honorar i ser testimoni de la legitimitat dels punts de vista dels altres, per des d’aquest punt de partida recolzar, oposar o expressar diferències.

El contrari és oposar denigrant a l’altre. Destruir a l’altre per fer trontollar el seu punt de vista. És perdre les formes.

En la mesura en la que som capaços d’aprendre aquestes quatre pràctiques, la nostra forma de comunicar-nos millora. Es passa com senyala O. Scharmer de la Correcció a la Ruptura, per arribar a la Indagació. Amb molta pràctica i bons companys de viatge es pot arribar al Fluxe de diàleg. Dialogar en fluxe és una experiència única. És entrar en un àmbit infinitament espaiós i ple de possibilitats. És inspiració conjunta i pròpia transformació. Quan s’ha tastat, res torna a ser el mateix i una per sempre més abraça la creació d’aquests espais. Si més no, aquesta és la meva història.

Liderant des del Mindfulness. Programa de desenvolupament del lideratge a través de la consciència plena i el diàleg. Barcelona, 30, 31 de març i 1 d’abril.

Sogna fiore mio, by Lidia Pujol

Una visión diferente de liderar
Si buscamos la raíz etimológica de liderar, encontramos la partícula leit de raíz anglo-sajona que significa guiar por un camino, servir como indicador de ruta y ser un canal o conductor para algo. Una idea fundamental es que el liderazgo ocurre en un determinado contexto o sistema, lo que responde al “dónde”. Otra idea es el fuerte vínculo que tiene el liderazgo con las relaciones, el “para quién”. Y la tercera es que en los humanos no hay relación sin conversación pues somos seres dialógicos, lo que sería el “cómo”. Desde estas ideas entendemos el liderazgo como el arte de sostener conversaciones significativas y de calidad con nosotros mismos y con nuestro entorno, sea personal o profesional para guiarnos y guiar en nuestras vidas.
En este sentido, el programa “Liderando desde el Mindfulness” se distancia de otros programas de liderazgo en los que liderar se entiende más como el arte de manipular al entorno y las personas que lo componen. En cambio, nuestro enfoque parte de la conexión con nosotros mismos y de la comprensión de nuestra relación con el sistema y de nuestra miesión dentro de él. Ejercitando nuestra capacidad de escucha profunda, siendo conscientes de nuestra unicidad y de nuestros patrones habituales de conducta y así ampliarlos a nuevas formas de ser y hacer que nos lleven a fluir en la dirección de lo que queremos crear. Solo tomando consciencia de los sistemas a los que pertenecemos podemos entonces ver y decidir cómo actuar para crear el cambio deseado.

¿Existen alternativas al liderazgo convencional?
Si no tomamos consciencia de nuestros patrones ocultos, damos pie a automatismos, es decir reacciones con baja o nula consciencia que nos distancian de la realidad en la que vivimos y de nosotros mismos. Es como cuando cogemos el coche y conducimos a casa y sin darnos cuenta ya hemos llegado, pero no hemos sido conscientes del trayecto. Aunque en algunos casos los automatismos puedes ser útiles, si éstos rigen nuestro liderazgo, nos estaremos limitando a formas de existencia restrictivas – sin ser conscientes de ello-, que nos impiden desarrollar todo nuestro potencial.
La alternativa es liderar de manera consciente y no automática, profundizando en la conexión con nuestra fuente de inspiración y creatividad.

Mindfulness o conciencia plena. ¿Qué aporta al liderazgo?
La energía, nuestros esfuerzos diarios persiguen aquello en lo que ponemos nuestra atención. Por tanto, la manera con la que prestamos atención determina la manera en la que movilizamos la energía a nuestro alrededor, a través del trabajo, relaciones, familia, etc. Si nuestra atención está dispersa, igualmente se dispersa nuestra energía.
En cambio, cuando enfocamos de manera intencionada nuestra atención al momento presente y suspendiendo juicios, escuchándonos y escuchando con atención, conseguimos energía para que desde nuestra conexión con la realidad se generen relaciones y conversaciones significativas y de calidad con nosotros mismos y con los demás. Es entonces cuando a través de la conciencia plena, el liderazgo se convierte en un arte.

Liderazgo dialógico
El diálogo es nuestra forma básica de relacionarnos con nosotros mismos, a través de nuestro diálogo interior y el diálogo con los demás. Sin embargo, nuestras acciones se encuentran a menudo condicionadas por ciertas formas de dialogar que nos resultan más cómodas que otras. Conocer estos patrones es tomar consciencia de nuestras formas de ser para contar con un abanico más amplio de formas de relacionarnos. Sin esa toma de conciencia del punto cuiego desde el que normalmente operamos, podríamos decir que somos como pintores condenados a pintar en un sólo color o sobre un lienzo ya pintado. En cambio, con conciencia plena, podemos comenzar desde un lienzo en blanco y ampliar además nuestra paleta de formas de dialogar, potenciando nuestra creatividad y aumentando nuestro campo de acción.
De este modo, incrementando nuestra conciencia y mejorando nuestras habilidades dialógicas, avanzaremos en el camino de pintar la obra de arte de nuestra vida con todos los colores, con todos los matices,…o lo que es lo mismo, con todo nuestro potencial.

Ana Arrabé y Magda Barceló

Liderando desde el Mindfulness
Programa de desarrollo de liderazgo a través del diálogo y la conciencia plena

30, 31 de marzo y 1 de Abril del 2012 en Barcelona
Descargar el programa aquí

Inscripciones aquí

Then, when my friends realised I would be in Italy for some time, they told me, to go and meet the Artmonks. And I’ve learned that sometimes when we are told some things, by some friends, there is no place to question. There is no place to ask why. It’s just a matter of doing what one is told. And that is what I did.

Upon on the beautiful mountains of Lazio, Italy, near the fairy village of Labro, there are a group of highly talented artists that have created the Art Monastery. Their purpose: Create their art while living in community under monastic principles of spirituality, rigor and dedication to the community. Their accomplishments? Walking their talk for three years. Their challenges? economic ones, organisational, relational,… Yet somebody said that we should not be judged for what we accomplish, but for what we intend to do. And the Art Monastery, as a work in project, what is most illuminating is their living model.

I am also convinced that another of the measures of our lives are the questions we choose to live. The questions can be the compass of our lives if we dare to embrace the not knowing fully. Here are some of the questions I had the privilege to listen to, when facilitating a dialogue thanks to Betsy McCall, one of its founders, and that now I can share with you with their permission: How to balance the community with the individual development of the Artmonks? How to ensure economic means to be able to devote to ourselves to create art? How can we live out of our art and still be free to create what we want? How do we strike a balance between the Artmonks that stay, and the ones that move to other projects? What social causes do we embrace?…

More than ever, a community such as the Art Monastery is extremely relevant. In these tumultuous times of economic and social downturn, when most of our values are shaken, and everything seems to be fluid, the Art Monastery project is a radical reality, grounded on the courage, dedication and fierce conviction of its founders. A group of people that chose to go beyond their individuality. That are not scared of living their dream. That learned to stand up, in front of difficulties. That are proud of asserting that living in community is in itself art creation. That with their lives, show that another way of living is possible, and with that, they become an immense source of inspiration, of possibility to many of us.

And the best of all is that the Artmonks are not a closed community. They are open. They are permeable. Just as enlightened beings, they influence the world and let the world influence them. To other artists, to people that want to contribute, to social causes,…
Do you want to participate?
www.artmonastery.org

Una societat (empresa, ciutat, etc.) sostenible per a Natural Step és una societat en la que – al contrari del que succeeix actualment- la natura no es troba sotmesa sistemàticament a un augment de:
1- Concentracions de substàncies extretes del sòl (com combustibles fòssils o metalls pesats)
2- Concentracions de substàncies produïdes per la societat (dioxines, PCBs, DDT)
3- Degradació per mitjans físics (sobre explotació de cultius, extinció d’hàbitats crítics,…)
4- En aquesta societat, les persones no estan sotmeses a condicions que comprometen la seva capacitat de cobrir les seves necessitats de forma sistemàtica (nombre de persones amb condicions de vida insegures o amb remuneració insuficient per a viure)

A partir d’aquest punt de partida i amb un ventall d’eines de diagnosi i posada a l’acció (Carbon Cycle Analyisis, backcasting, etc.) les organitzacions poden saber quant de sostenibles són i quins paràmetres han de treballar i accions a posar en marxa per a millorar la seva sostenibilitat.

Amb exemples inspiradors com Nike, MaxBurgers o més locals com Aecork, The Natural Step posa de relleu que la sostenibilitat es pot treballar de forma coherent i generant resultats amb sentit a nivell mediambiental, social i empresarial.

La revolución relatada se fundamenta en un cambio de paradigma histórico, donde los líderes pasan de actuar como héroes a hacerlo como anfitriones del cambio, transformando fundamentalmente su forma de hacer. Este cambio se basa en el uso de tecnologías emergentes, recogidas en talleres como el Art of Hosting, disponibles en la oferta formativa del último trimestre del año de Equilibra.

¿Quieres saber si te comportas como un héroe?

Muchos de nosotros podemos dejarnos atrapar actuando como héroes, no por nuestro apego al poder, sino por nuestras buenas intenciones y deseos de ayudar.(…). Estás actuando cómo un héroe si estás convencido que tan sólo si trabajas más duro, lograrás solucionar las cosas; que si ganas en inteligencia o aprendes una nueva técnica, serás capaz de solucionar problemas para los demás. Estás actuando cómo un héroe si te cargas con más y más proyectos y causas y tienes cada vez menos tiempo para dedicar a tus relaciones. Estás jugando a ser héroe, si crees que tu solo puedes salvar la situación, a la persona, al mundo.

Llegó el momento en que todos nosotros actuando como héroes volvamos casa. Al hacerlo nos daremos cuenta de que no estamos solos. Estamos rodeados de gente como nosotros. Ellos también quieren contribuir, también tienen ideas, quieren ser útiles a los demás y solucionar sus propios problemas.

Extraído de: Liderazgo en la era de la complejidad: de héroes a anfitriones. de Margaret Wheatley and Deborah Frieze ©2010. Publicado en Resurgence Magazine, invierno 2011

Para acceder al artículo completo clicar De Heroes a Anfitriones. Un testimonio de la ciudadanía de Columbus.

Al conocer casualmente al artista, actor, pintor y compositor Peter Hasson, el pasado marzo pude asistir a su obra en Seattle: Life is a Sacred Joke, Laugh Loudly! Aunque mejor que asistir, es más acertado decir que participé en la misma, ya que no resulta posible asistir a la obra sin tomar parte en la misma. Uno no puede quedarse indiferente a las imágenes, la música y las historias que su autor y protagonista va desgranando con gracia y talento, arrancando risas, emociones fuertes y como dicen las personas que participaron, dejándose abrir el corazón.

Después del éxito en los EEUU - su tierra natal – y en Italia, la obra de Peter Hasson llega a España a finales de año.

Si también queréis compartir el viaje de Life is a Sacred Joke en vuestro teatro, ciudad,…no dejéis de contactarnos en magda@equilibraconsulting.com.

Peter Hasson: Sacred Joke from NOAH DASSEL on Vimeo.