Situació límit d'Aminetou Haidar
L”activista Saharaui porta des del 13 de novembre amb vaga de fam, a l’aeroport de Lanzarote, pel dret a retornar al seu país del que va ser expulsada per les autoritats marroquines.
Aminetou va ser expulsada del Sàhara Occidental per les autoritats marroquines, per haver escrit en un document administratiu nacionalitat saharaui, quan la seva nacionalitat “oficial” és la marroquina. Per això va ser expulsada i només se li vol concedir el dret al retorn, si prèviament demana perdó al rei de Marroc Mohamed VI.
El que li ha succeït a Aminetou, equival a que a un ciutadà basc o català s’ens expulsés d’Espanya sense dret a retorn al nostre país, per cumplimentar un document administratiu dient que la nostra nacionalitat és basca o catalana. Us ho imagineu? ah, i que per tornar, haguéssim de demanar perdó solemne al Rei d’Espanya.
Tot l’afer posa en evidència els dèficits democràtics d’un país que vol pujar al carro de la modernitat sense abandonar antigues costums feudals.
Però i què hi ha de la diplomàcia espanyola? Tot apunta en què l’afer s’està gestionant de forma pèssima. El ministre d’afers extrangers de Marroc amenaça en cambiar la política d’immigració si Espanya es doblega amb Aminetou. Davant d’aquesta declaració inacceptable, el govern espanyol no surt de la tebior i prudència en les seves declaracions, el que el converteix en còmplice de Marroc i responsable de la situació.
És en aquests casos, quan es troba a falta una veu europea unificada, disposada a utilitzar mecanismes de pressió (Europa és el client principal de Marroc) vers països que no respecten els drets humans.
Mentrestant, la vida d’Aminetou es torna més vulnerable a mesura que passen les hores.
Movilitza’t pel seu dret a tornar al Sàhara i signa a la plataforma pel dret al retorn al Sahara d’Aminetu Haidar.
També podeu signar per la llibertat del poble saharaui, conflicte de vergonyoses arrels colonials que ens agradi o no hem heredat i d’alguna forma en som responsables.
